L'Art a debat: l'Art de tots
Resulta curiós la importància que en la nostra vida quotidiana té l’experiència artística. Moltes vegades passa desapercebuda pensant que només hi ha experiència quan ens apropem a una galeria d’art o a un concert a l’Auditori.
Però viatjant en el metro apreciem un número important de persones gaudint de la literatura o de la música (malgrat sigui “maquinorra” a travès dels “walkmans”). I quantes vegades la percepció visual no ens aporta una vivència estètica tot passejant per la ciutat o observant els efectes atmosfèrics.
Però a nivell conscient, o en la nostra escala de prioritats, tendim a afirmar que l’art té una presència mínima en la nostra vida ( i així i tot no gossariem a dir-ho en veu massa alta per no ser assenyalats com a persones no cultivades).
Hem d’afirmar que l’ésser humà té una capacitat diferenciada per a les experiències estètiques, i que aquesta capacitat és un element bàsic de la seva socialització perquè crea vincles profunds entre l’individu i el col·lectiu. I els crea perquè el “gust”, el “això m’agrada”, forma part substancial de la nostra afirmació com a persones ( “ja de petit tenia una forta personalitat, sabia el que li agradava...”).
Però a la vegada aquest gust subjectiu aspira a ser universal, compartit: per això les grans discussions sobre el gust, i la generació d’opinió sobre el que ha i no ha d’agradar en l’àmbit de l’art o de la moda. I és que les discussions sobre el que és “bell” i el que és “bo” estan en la base, en els ciments del que considerem el nostre món cultural: l’estètica i l’ètica.
