Presentació

Sant Cugat ha experimentat els darrers 30-35 anys un creixement que l’ha portat a multiplicar la població per 2,5 passant del 35.000 a 87.000 habitants.
Alhora les condicions ambientals han variat substancialment i ara la sostenibilitat i eficiència energètica formen part de l’agenda individual i col·lectiva.

L’Urbanisme que tenim i el que podem tenir

Aquest creixement s’ha caracteritzat per diverses fases i formes urbanes, unes com a extensions del casc històric en forma d’eixamples més o menys densos. Altres amb tipologia d’habitatge arrenglerat com el Pla del Vinyet, posteriorment amb barris com Coll Favà o el Parc Central al voltant d’un eix vertebrador amb comerç amb estructura d’illes i morfologia d’edificis aïllats amb espai comunitari compartit. En una fase posterior es promouen creixements d’habitatge plurifamiliar formant illes però cada cop amb una menor estructura vertebradora urbana com el barri de Can Ganxet, o Can Cabassa que s’accentua a les darreres zones de creixement Vullpalleres i Turó de Can Mates on la sensació de barris buits i “desolats” es palpable.

Allò que anomenem la ciutat es caracteritza per ser el lloc d’encontre on les persones i activitats interactuen i la fan viva i dinàmica. Per això la qualitat cívica dels seus espais públics esdevé el tret més important i essencial.

Hem assistit a una deriva dels espais públics vertebradors que van de l’estructura en malla dels teixits urbans i eixamples tradicionals als barris conformats al voltant d’un eix vertebrador i finalment s’ha tendit a propiciar l’estructura del punt gros, espai que concentra en una superfície reduïda la major part de les activitats comercials i desertitza l’entorn.
Totes són vàlides però la qualitat cívica dels espais públics que generen són molt diferents i la qualitat social que afavoreixen també.
Alguns interrogants es plantegen
• Hem millorant en l’ús social de la ciutat?
• Tenim barris desertitzats cívicament?.
• Es poden emprendre operacions urbanes de revitalització?
• Quines condicions s’han de donar?

La sostenibilitat que tenim i la que volem

En el camp de la sostenibilitat, venim d’un temps en el que aquest concepte no existia però el canvi climàtic i les despeses dels recursos bàsics, aigua, energia i residus, l’han posat en l’agenda de tothom i forma part del debat essencial.
La població de Sant Cugat per sensibilitat i recursos ha de poder plantejar-se com afrontar aquesta racionalització, però llevat de les mesures individuals com l’estalvi energètic, la major part d’actuacions necessiten una visió més comunitària ja sigui a nivell de escala de veïns, comunitat de propietaris o agrupació de consumidors que puguin afrontar determinades actuacions per fer més eficients energèticament els consums individuals i col·lectius.
Tot això passa per un replantejament i per assumir noves formes de consumir, de produir i de reciclar que l’Administració pública ha de assenyalar i liderar.
• Quins marcs es poden establir des del municipi per fomentar-ho?
• Quins lideratges s’han de promoure
• Quins marcs de cooperació social s’han de plantejar?
• Quins projectes podríem ja desenvolupar?

Totes aquestes són lectures de la ciutat, que farien possible una ciutat millor, més eficient, més viva i dinàmica que prestaria un major suport als ciutadans, als implicaria en la gestió de la ciutat que seria més transparent i democràtica