Sant Cugat del Vallès, 9 de juny de 1999
Benvolgudes amigues, benvolguts amics,
Quan tot just fa vint anys que gaudim d’ajuntaments democràtics, s’està donant un fet constatable per gairebé tothom: el creixent allunyament entre els representants polítics i la ciutadania que representen. Les regles i els mecanismes de representació, participació i control que tradicionalment han anat conformant el concepte de democràcia no semblen prou per a motivar l’interès de la ciutadania per la cosa pública. Alhora, des dels partits polítics no s’estan oferint nous mecanismes que permetin redreçar aquesta situació.
Abocats al segle 21, aquest problema i d’altres són motiu de debat a nivell mundial, perquè precisen d’un consens global per a poder ser afrontats. Democràcia, mundialització, comerç just, sostenibilitat, drets humans, pau, ... són conceptes que ja no poden ser deslligats -mai més- els uns dels altres. L’any 1992, a la Cimera Mundial de Rio de Janeiro, les Nacions Unides van fer una crida a la Humanitat per a elaborar una agenda d’activitats com a compromís per avançar cap a la sostenibilitat el segle que ve:
L’any 1995 el nostre Ajuntament va adquirir, per unanimitat, el compromís d’elaborar l’Agenda 21 de Sant Cugat del Vallès, a fi de donar respostes locals a aquesta crida global feta des de les Nacions Unides.
La sostenibilitat és un concepte molt ampli que integra tots els aspectes de l’activitat humana que incideixen en la nostra societat i en l’entorn ambiental de què es nodreix -i on es suporta- aquella activitat. Aspectes econòmics, educatius, d’ordenació urbana, de justícia social, d’implicació ciutadana,….
A Sant Cugat comptem amb un teixit associatiu molt important. Un nombre elevat de persones han expressat el seu interès en participar activament en el disseny i el funcionament de la ciutat, tal i com va quedar palès al "1er Congrés de la Ciutat: Sant Cugat Ciutat Oberta", organitzat per la Fundació Sant Cugat, o com s’ha demostrat amb les campanyes pel 0,7% i per la defensa de Torre Negra.
Estem segurs que la formació de la nostra Agenda 21 serà una ocasió excel.lent per a unir tots els nostres esforços, demandes, prioritats, idees, il.lusions, i definir -entre totes i tots- la ciutat que volem viure i deixar -orgullosos- a les properes generacions.
Ara bé, tot i tenir un paper a jugar de primer ordre, aquest no pot ser un procés desenvolupat exclussivament des de l’Ajuntament i tutel.lat només pels partits polítics. Aquests reptes que hem de resoldre, plegats, amb la vista posada al segle que ara comença, només podran ser afrontats des de la implicació de tots nosaltres:
De les empreses i els professionals, perquè són el motor econòmic de la nostra societat i han de poder anticipar-se a les noves demandes socials.
Del comerç, perquè incideix directament en el nostre model de consum.
De les associacions (de veïns, de mares i pares, esportives, culturals, de gent gran, ...) perquè són els nostres punts de contacte.
Dels centres d’ensenyament, perquè el futur col.lectiu depèn de la formació i la informació que rebem les persones.
Dels mitjans de comunicació, perquè conformen l’opinió i l’organitzen.
La Fundació Sant Cugat i el Club Muntanyenc voldríem "parar la taula" des d’on ampliar aquesta reflexió amb tots vosaltres. I decidir, plegats, si cadascú des del seu àmbit empresarial, professional, associatiu o personal, vol assolir el repte de treballar cap a una ciutat feta entre tots i totes, cap a una ciutat més sostenible.
És per això que hem convocat una trobada pel proper 18 de juny de 1999.
Confiem poder comptar amb la teva valuosa assistència i saludar-te personalment, l’assumpte s’ho val,
Narcís Castanyer, president del Club Muntanyenc de Sant Cugat
Albert de Pablo, president de la Fundació Sant Cugat
divendres, 18 de juny, a les 21:00, a la Casa de Cultura
"El poble fa ciutat: L’Agenda Local pel segle 21"
1a part (45 minuts)
Presentació
Narcís Castanyer, president del Club Muntanyenc Sant Cugat
Albert de Pablo, president de la Fundació Sant Cugat
"L’Agenda 21"
Jordi Cañas, Biòleg. SCOT- Societat Catalana d’Ordenació del Territori-. Cap de Medi Ambient de l’Ajuntament d’El Prat del Llobregat. Exdirector del Parc de Collserola
2a part (45 minuts)
Debat, El paper dels ciutadans front els reptes del segle 21,
amb tot el públic assistent
L’Agenda 21.
Gràcies, Narcís [Castanyer]. Bona nit, i moltes gràcies per acompanyar-nos. Em resulta particularment difícil separar aquesta primera trobada entorn l’Agenda 21 del nostre poble de la sessió de cloenda del Congrés de la Ciutat que vosaltres vau fer un èxit. Em referiré molt a les paraules dites aquell dia. Em plau poder-me repetir mig any després, en un acte com pot ser aquest, no de cloenda, sinó d’inici d’una estreta col·laboració, a partir d’avui mateix.
Ni el Club Muntanyenc, ni la Fundació Sant Cugat pretenem cap lideratge ni protagonisme, més enllà del fet d’haver-vos "parat taula" per informar, parlar i, si avui ho decidim, endegar a partir del setembre el projecte d’Agenda 21. Us animem a constituir una mínima comissió per posar-la en marxa, al final d’aquest acte.
El Congrés de la Ciutat.
Com sabeu. Entre el mes d’octubre de 1998 i el mes de febrer d’enguany vam celebrar el 1er. Congrés de la Ciutat: Sant Cugat Ciutat Oberta. Van participar 325 congressistes, 7 conferenciants, i 35 ponents, amb una mitjana d’assistència a les sessions de 170 persones. Vam recollir un centenar d’aportacions i comunicacions escrites.
Del Congrés van sorgir molts interrogants globals que es concretaven a casa nostra. Sincerament, penso que els nostres dubtes globals poden ser permanentment resolts des del maneig i la gestió de la nostra realitat més propera. En cap cas poden ser motiu de paràlisi, ben al contrari. Tot el que es va dir llavors pot esdevenir retòrica buida de capacitat de maniobra si no aconseguim reorientar alhora els pressuposts públics i els nostres pressupostos més íntims -personals-, ens organitzem de forma eficient, i comptem amb la legitimació que atorga el compromís directe de la ciutadania en la presa de decisions estratègiques per a la ciutat.
En Ramon Folch ens va dir llavors: "Planificar és contrariar les tendències, justament. No es tracta de trobar la solució sinó d’inventar-la; i d’inventar-la a partir de la realitat actual, atenyent la màxima complexitat amb la mínima complicació"… "Governar, què és? Garantir l’oferta, o gestionar la demanda?. Si l’administració, com la iniciativa privada, es dedica a garantir l’oferta en comptes de gestionar la demanda, qui governa realment?". Per gestionar les demandes ens cal, doncs, localitzar-les i formular-les raonadament en cadascun dels nivell de competència, en forma d’agenda.
La Fundació Sant Cugat amb paciència, i amb els suports de tota mena que li presten persones, entitats i empreses, desitja participar activament en la formulació de noves legitimitats, condició sine qua non de les noves legalitats que hauran d’administrar autoritats i administracions al llarg del proper segle XXI. No estem sols en tot això. Ni vam descobrir la sopa d’all en cap sessió del Congrés. En tot cas, sí que hem pogut confirmar la capacitat que tenim per incidir, aglutinar esforços i organitzar, i l’interès que desperta el nostre present i el nostre futur com a ciutat.
L’Agenda 21. La carta d’Aalborg.
El nostre Ajuntament va signar fa tres anys la Carta de les Ciutats i Pobles Europeus cap a la Sostenibilitat (la Carta d’Aalborg), i a la campanya electoral s’ha citat abastament el concepte d’Agenda 21. Malgrat això, pocs de nosaltres coneixem el seu contingut -ningú no ho ha explicat amb el deteniment que l’assumpte requereix-. No formem part encara de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la sostenibilitat -Carta de Manresa-, ni de l’ICLEI -International Council of Local Environmental Initiatives-, on s’apleguen les ciutats -catalanes en un cas, i d’arreu del món en l’altre- que estan intentant vehicular els compromisos que van adquirir amb la signatura de la Carta.
La Carta fou elaborada en la Conferència Europea sobre Ciutats Sostenibles celebrada a Aalborg (Dinamarca) el 27 de maig de 1994. Amb la seva signatura, Sant Cugat va decidir, lliurement, d’ajustar la seva estratègia de govern als emergents criteris de la sostenibilitat municipal. La Carta esdevé, així, la Constitució Ambiental per a Sant Cugat. I suposa un compromís per portar a terme les iniciatives locals del Programa 21, en favor d’un desenvolupament sostenible. D’això voldríem parlar avui, i entorn això volem proposar-vos que ens organitzem i apleguem interessos i il·lusions i, perquè no dir-ho, temps i esforç.
Tant l’Agenda 21 -document clau aprovat el 1992 a la Cimera de Rio- com la Carta d’Aalborg ens conviden -ens ho reclamen, de fet- a establir un Pla d'Acció Ambiental que articuli les molt diverses estratègies i actuacions necessàries per encaminar-se vers un desenvolupament equitatiu des dels punts de vista ambiental, econòmic i social -sostenible- amb l’objectiu últim de millorar la qualitat de vida de les persones.
L’Ajuntament, com després explicarà en Jordi Cañas, haurà de ser el cor de l’Agenda 21, nosaltres volaries ser com els bons clients que saben formular bé l’encàrrec, ajuden a dur-lo endavant, i no es cansen. El fet que us proposem iniciar l’Agenda 21 des de la societat civil és nou, habitualment s’inicia -d’una forma més tècnica, i més política- des de les administracions, i posteriorment s’incorpora al procés la ciutadania. Pensem que es bo saber abans si estem disposats o no, primer a conèixer, i després a comprometre'ns -poc, o molt-. No hi ha una altra manera de fer-ho que apropant-nos "al toro" i aprenent plegats –persones, entitats, associacions i administracions-, teixint una complexa xarxa de complicitats i confrontant interessos. Front la dualitat dependència-independència que ha marcat els segles XIX i XX, pensem que el futur ens reclama -ja des del present- subsidiarietat, co-responsabilitat, i interdependència.
L’Arcadi Oliveras ens va suggerir una via d’avenç cap a l’Agenda 21 al Congrés de la Ciutat: "coordinant esforços i treballant eficaçment i internacionalment amb accions imaginatives, des de l’austeritat i un nou rigor pressupostari". I ens ho va recordar també en Dani Freixas: amb "fe, esperança i caritat" que, en versió fi de segle, va traduir com "desig, paciència i solidaritat".
En Jordi Cañas és biòleg per titulació, gestor de territoris per aptitud, i ambientalista per actitud. Ho és convençut, i per això mateix és rigorosíssim en haver de convèncer hora darrera hora. És coordinador de l’Àrea de Medi Ambient del Prat del Llobregat, membre de la Societat Catalana d’Ordenació del Territori, excoordinador dels Serveis Tècnics del Parc de Collserola i,… un bon amic.
Bona nit, i moltíssimes gràcies per la vostra atenció.
Trobareu els documents aportats al procés participatiu al repositori de documents de la Fundació, on podeu cercar per «Agenda 21 local»
Agenda 21
• Bond A., Mortimer K., Cherry J. (1998). Policy and practice. The focus of local agenda 21 in United Kingdom. A Journal of Environmental Planning and Management, 416 (6), 767-776.
• CNUMAD (1992). Guia de l'Agenda 21. L'aliança Global per al Medi Ambient i el Desenvolupament Nacions Unides. Barcelona: Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.
• Diputació de Barcelona (1997). Programa d’Auditories Ambientals Municipals. Agendes 21 Locals. Barcelona: Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona.
• ICLEI. International Council for Local Environmental Initiatives (1996). Guia europea per a la planificació de les Agendes 21 Locals. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
• Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat (1998). Eines per a una gestió municipal cap a la sosteniblitat. La pràctica diària de l’Agenda 21 Local. Barcelona.
Política Ambiental
• AA.VV. (1992). Cuidem la Terra. Una estratègia per viure de manera sostenible. UICN, PNUMA, WWF. Barcelona: Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.
• AA.VV. (1994). Carta de les Ciutats i Pobles Europeus cap a la Sostenibilitat (Carta d’Aalborg). Conferència Europea sobre Ciutats Sostenibles, Aalborg (Dinamarca).
• Ajuntament de Barcelona (1994). Programes d'actuació per a una política mediambiental a Barcelona. Barcelona: Regidoria d'Edicions i Publicacions de l'Ajuntament de Barcelona.
• Centre UNESCO de Catalunya (1993). Els tractats del Fórum Internacional d'Organitzacions No Governamentals: compromisos per al futur. Barcelona.
• Comissió de les Comunitats Europees (1992). Cap a un desenvolupament sostenible. Programa comunitari de política i actuació en matèria de medi ambient i desenvolupament sostenible. Luxemburg: Oficina de Publicaciones Oficiales de las Comunidades Europeas.
• Comissió de les Comunitats Europees (1993). Declaració de Rio. Barcelona: Deparament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.
• Comissió de les Comunitats Europees (1993). Libro Blanco sobre crecimiento, competitividad y empleo. Retos para entrar en el siglo XXI. Brusel.les: Suplement del Boletín de las Comunidades Europeas, juny de 1993.
• European Environmental Agency. Towards Sustainable Developement for Local Authorities. Approaches, Experiences and Sources. Environmental Issues series no 5.
Desenvolupament Sostenible: Aspectes Generals
• AA.VV. (1992). Després de la Cimera de la Terra, què?. Medi Ambient. Tecnologia i Cultura, n.4. Barcelona: Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.
• AA.VV. (1996). El Disseny Ecològic. Medi Ambient. Tecnologia i Cultura, n.14. Barcelona: Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.
• Borja, J., Castells, M. (1997). Local y global. La gestión de las ciudades en la Era de la Información. Madrid: Santillana S.A. Taurus.
• Castells, M. (1997). La Era de la Información. Economía, Sociedad y Cultura. Madrid: Alianza Editorial.
Vol 1, La Sociedad Red.
Vol 2, El poder de la identidad.
Vol 3, Fin del Milenio.
• Commoner, B. (1992). En paz con el Planeta. Barcelona: Editorial Crítica, Dakontos. (Making peace with the planet, Pantheon Books, N.Y.).
• Folch, R. (1997). Sostenibilitat: de la reacció a la proacció. A Medi Ambient. Tecnologia i Cultura, n.17. Barcelona: Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.
• Folch, R. (1999). Diccionario de Socioecología. Barcelona: Ed. Planeta.
• Lean, G., Hinrichsen, D., Markham, A. (1991). Atles del Medi Ambient. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, S.A. (Atlas of the Environnement, WWL, 1986).
• Ludevid, M. (1995). El canvi global en el medi ambient. Introducció a les seves causes humanes. Barcelona: Edicions Proa i Universitat Pompeu Fabra, col. Biblioteca Universitària.
• Margalef, R. (1992, edició revisada). Ecología. Barcelona: Ed. Planeta.
Desenvolupament Sostenible: Aspectes Econòmics
• AA.VV. (1994). La porta verda de l'economia. Medi Ambient: Tecnologia i Cultura, n.9. Barcelona: Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.
• Cairncross, F. (1993). Las cuentas de la Tierra. Economía verde y rentabilidad medioambiental. Madrid: Acento Editorial. (Costing the Earth, The Economist Books ltd., 1991).
• Gore, A. (1993). La Tierra en juego. Ecología y conciencia humana. Barcelona: Emecé Editores S.A. (Earth in the Balance, 1992).
• Martínez Alier, J. (1984). L’ecologisme i l’economia. Barcelona: Edicions 62.
• Martínez Alier, J. (1992). De la economía ecológica al ecologismo popular. Barcelona: Icaria.
• Meadows, D.H i D.L. (1992). Más allá de los límites del crecimiento. Madrid: El País Aguilar Ediciones.
Ciutats i Desenvolupament Sostenible
• AA.VV. (1995). Ecociutat, Estratègies per a una Ciutat Sostenible. Àrea, Revista de Debats Territorials. Barcelona: Diputació de Barcelona.
• AA.VV. (1996). Conferència de Nacions Unides sobre Assentaments Humans. Habitat II. Barcelona: Institut Català de Tecnologia.
• Comissió de les Comunitats Europees (1990). Libro Verde sobre medio ambiente urbano. Luxemburg: Oficina de Publicaciones Oficiales de las Comunidades Europeas.
• Comissió de les Comunitats Europees (1996). European Sustainable Cities, Report by the expert group on Urban Environment. Luxemburg: Oficina de Publicaciones Oficiales de las Comunidades Europeas.
• Diputació de Barcelona (1993). L’Arquitectura del Territori: planejament territorial i mediambiental. Pla d’objectius 1992-95. Barcelona: Diputació de Barcelona.
• Jacobs, J. (1984). Las ciudades y la riqueza de las naciones. Barcelona: Editorial Ariel S.A. (Cities and the wealth of nations, 1984).
• Rapoport, A. (1978). Aspectos humanos de la forma urbana. Barcelona: Editorial Gustavo Gili, S.A.
• Schumacher, E.F. (1978). Lo pequeño es hermoso. Madrid: H. Blume Ediciones.
• Sennett, S. (1981). Vida Urbana e identidad personal. Barcelona: Ariel Editores.
Disseny Urbà
• AA.VV. (1993). Visiones urbanas. Europa 1870-1993. La ciudad del artista. La ciudad del arquitecto. Catàleg de l'exposició. Madrid: Centre de Cultura Contemporània i Editorial Electa.
• AA.VV. (1993). Repensar la ciutat. Medi Ambient. Tecnologia i Cultura, n.5. Barcelona: Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.
• AA.VV. (1993). Designing your town. Washington: The American Institute of Architects.
• Cartwritght, R.M. (1980). The design of urban space. London: GLC Manual, The Architectural Press, Ltd.
• Cherry, E.G., Sutcliffe, R.A. (Eds.) (1993). Planning perspectives. An internacional journal of history, planning and the environment. Oxford: Alden Press.
• Duany, A., Plater-Zybek, E. (Eds.) (1991). Towns and town-making principles. N.Y.: Rizzoli International Publications Inc.
• Eisner, S., Gallion, A., Eisner, S. (1993). The urban pathern. N.Y.: Van Nostrand Reinhold.
• Girardet, H. (1992). Ciudades: Alternativas para una vida urbana sostenible. Madrid: Celeste ediciones, Atlas Gaia. (Gaia Books Limited, London, 1992).
• L. Springer, D., Tossach, S. (Eds.) (1993). Design and the Environment. Washington: The American Institute of Architects.
• Lynch, K. (1980). Planificación del sitio. Barcelona: Editorial Gustavo Gili, S.A.
• Lynch, K. (1984). La imagen de la ciudad. Barcelona: Editorial Gustavo Gili, S.A.
• Lynch, K. (1985). La buena forma de la ciudad. Barcelona: Editorial Gustavo Gili, S.A.
• Ministerio de Fomento (1996). El catálogo español de buenas prácticas. Madrid.
• Mumford, L. (1979). La ciudad en la historia. Buenos Aires: Ediciones Infinito, Biblioteca de Planeamiento y Vivienda. (Edició original, 1961).
• Mumford, L. (1992). Técnica y Civilización. Madrid: Alianza Editorial, S.A. (Technics and Civilization, Harcourt, Brace & World, Inc., 1934).
• Prinz, D. (1983). Planificación y configuración urbana. Barcelona: Ed. Gustavo Gili, S.A. (Städtebau, Verlag W. Kohlhammer, GmbH., Berlín, 1980).
• Rueda, S. (1996). Ecologia Urbana. Barcelona i la seva Regió Metropolitana com a referents. Barcelona: Beta Editorial, col. Debats Mediambientals.
• Tonucci, F. (1997, original 1996). La ciutat dels infants. Barcelona: Editorial Barcanova.
• Van der Ryn, S., Calthorpe, P. (1991). Sustainable communities. A new design Synthesis for Cities, Suburbs and Towns. San Francisco: Sierra Club Books.
Paisatge
• Cullen, G. (1974). El Paisaje Urbano: tratado de estética urbanística. Barcelona: Eds. Blume Labor. (Townscape, The Architectural Press, Ltd., London, 1971).
• Laurie, M. (1983). Introducción a la Arquitectura del Paisaje. Barcelona: Ed. Gustavo Gili, S.A. (An introduction to Landscape Architecture, , N.Y., 1975).
• Lynch, K. (1992). Administración del paisaje. Bogotà: Editorial Norma, S.A. (Managing the sense of a Region, The Massachusetts Institute of Technology, 1976).
• Tandy, C. (1976). El paisaje urbano. Madrid: H. Blume Ediciones. (Handbook of Urban Landscape, The Architectural Press, Ltd., London, 1971).
• Weddle, A.E. (1979). Landscape Techniques: Landscape Architecture. London: William Heinemann Ltd., Landscape Institute.
Mobilitat i Transports. Aspectes Generals
• AA.VV. (1996). El cotxe, mesura de totes les coses. Medi Ambient. Tecnologia i Cultura, n.15. Barcelona: Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.
• Meyer, M. D., Miller, P. (1984). Urban transportation planning. México: Mc Graw-Hill.
• Comissió de les Comunitats Europees (1992). El curso futuro de la política común de transportes. Un enfoque global para la elaboración de un marco comunitario de movilidad sostenible. Brusel.les: Suplement del Diario Oficial de las Comunidades Europeas, desembre de 1992.
• Comissió de les Comunitats Europees (1992). Libro Verde sobre el impacto del transporte en el medio ambiente. Una estrategia comunitaria para un desarrollo de los transportes respetuoso con el medio ambiente. Brusel.les: Suplement del Diario Oficial de las Comunidades Europeas, abril de 1992.
El Suport de la mobilitat
• Boaga, G. (1977). Diseño de tráfico y forma urbana. Barcelona: Ed. Gustavo Gili, S.A.
• Diputació de Barcelona (1998). Disseny d’elements de moderació de la circulació. Aportació a una mobilitat sostenible. Manuals n.8. Barcelona: Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona.
• Institut Català de Seguretat Viària (1992). Les rotondes. Dossier Tècnic de Seguretat Viària, n.4. Barcelona: Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya.
• Institut Català de Seguretat Viària (1992). Travesseres. Dossier Tècnic de Seguretat Viària, n.3. Barcelona: Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya.
• Mc Cluskey, J. (1985). El diseño de vías urbanas. Barcelona: Editorial Gustavo Gili, S.A. (Road form and townscape, The Architectural Press, Ltd., London, 1979).
Les mobilitats "toves"
• AA.VV. (1994). Trenes, tranvías y bicicletas. Volver a andar. Archipiélago, n.18-19. Madrid: Editorial Archipiélago.
• Calthorpe, P. (1989). The Pedestrian Pocket Book. A New Suburban Design Strategy. Princeton Architectural Press, Inc.
• Ciuffini, F.M. (1994). La contradicció entre ciutat i automòbil. A Àrea. Revista de Debats Territorials, n.287-92. Barcelona: Diputació de Barcelona.
• Institut Català de Seguretat Viària (1991). Moderació de la circulació en l'àmbit urbà. Dossier Tècnic de Seguretat Viària, n.1. Barcelona: Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya.
• Institut Català de Seguretat Viària (1992). Carrers per viure. Dossier Tècnic de Seguretat Viària, n.2. Barcelona: Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya.
• Institut Català de Seguretat Viària (1993). Els vianants: el problema. Dossier Tècnic de Seguretat Viària, n.5. Barcelona: Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya.
• Institut Català de Seguretat Viària (1993). Els vianants: la solució. Dossier Tècnic de Seguretat Viària, n.6. Barcelona: Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya.
Fundació privada Sant Cugat — Web històric — Avís Legal — Contacte
El material d'aquest web està sota llicència Creative Commons BY-NC-SA
Aquest primer web de la ciutat fou inaugurat el 29 de juny de 1997, dia de la Festa Major de St Cugat del Vallès.